Glossari

ECO4 U01 ECONOMIA, LA CIÈNCIA ÚTIL

ACTIVITAT 1

Què és l’economia – Recursos i necessitats I

1. “L’home feliç no és el que té moltes coses, sinó el que té poques necessitats” és una cita que s’atribueix a Epicur, un filòsof grec dels segles IV-III aC.

Copia aquesta afirmació a un nou post, i afegeix el teu comentari sobre aquesta afirmació

- “L’home feliç no és el que té moltes coses, sinó el que té poques necessitats” .La felicitat no bé donada per les propietats si un home té totes les necessitats cobertes.

2. Visitahttp://www.unitedexplanations.org/2013/07/30/somos-lo-que-comemos-la-dieta-alimentaria-alrededor-del-mundo/. Veuràs, cap al final de la pàgina, vint famílies de diversos països del món, fotografiades amb el que és la seva compra setmanal. Observaràs que existeixen grans diferències. Diries que les diferències en consum entre aquestes famílies es tradueixen en diferències de benestar i/o felicitat? Redacta la teva opinió argumentada al respecte i afegeix-la al post anterior.

.- Per algunes families és suficient tindre aliments bàsics per dinar tota la setmana,per poder sobreviure com per exemple l'India. Per altres families com tenen un major poder adquisitiu fam la compra amb productes que no son de primera necesitat, xocolata, galetes i begudes...per exemple Alemanya o França. Cadascú te un concepte diferent de la felicitat. Els homes poden sobreviure amb pocs aliments bàsics però si l'economia ho permet tindren altres capritxos que no son necesaris.

3. Afegeix al teu glossari les següents definicions: necessitats, béns, economia, escassetat econòmica.

.- Necessitats: És el desig d'obtenir quelcom que ens manca

.- Béns: Son allò que satisfà les necessitats de forma tangible.

.- Economia: és la ciència que s'ocupa de la manera com les persones administrem els recursos escassos amb els quals satisfem les nostres necessitats.

.- Escassetat econòmica: és la sensació de carència de recursos en relació a les necesitats de les persones.

Què és l’economia – Recursos i necessitats II

La paradoxa del valor (o paradoxa del diamant i l'aigua) és una paradoxa dins de l'economia clàssica sobre el valor econòmic que expressa que, encara que l'aigua és més útil que els diamants, aquests tenen un preu més alt en el mercat. 

Adam Smith, al 1776 esmenta la paradoxa en La riquesa de les nacions. d'aquesta manera:

"Res és més útil que l'aigua, però aquesta no comprarà res, res de valor pot ser intercanviat per ella. Un diamant, per contra, té escàs valor d'ús, però una gran quantitat d'altres béns poden ser freqüentment intercanviats per aquest."

1. Què penses que fa que els diamants siguin més valuosos que l’aigua? Redacta un post amb la teva resposta.

.- Per que l'aigua es un bé a l'abast de tothom, als països desenvolupats han d'obrir l'aixeta i tenen aigua. Però al Tercer Món no es aixi, no hi ha aigüa enlloc. Com els diamants son limitats tenen un preu tan elevat.

2. Inclou l’Adam Smith al teu glossari; unes quantes línies explicant quan va viure, què va fer i per què el considerem tan important com per fer servir la seva cara als bitllets de vint lliures:

.- Adam Smith (5 de juny de 1723 - 17 de juliol de 1790) fou un economista i filòsof escocès. La seva obra Investigació en la naturalesa i causes de la riquesa de les nacions fou el primer intent rigorós d'estudiar el desenvolupament històric de la indústria i el comerç a Europa, ajudà a la creació de l'economia com a disciplina acadèmica i proporcionà un marc teòric al capitalisme. Smith és considerat sovint el pare de l'economia moderna.

La necessitat d’escollir: el cost d’oportunitat

1. Donat que fer economia és escollir, fes l’apartat A) o bé l’apartat B), però no tots dos.

A)

La economía es una manera de ver el mundo. Nos recuerda constantemente que nada es gratis. Cada camino que tomamos deja atrás otro sin explorar y eso puede conducirnos a lamentarlo. Pero elegir es bueno. Y yo me alegro de vivir en un mundo donde las cosas tienen un precio. Un mundo sin consecuencias ni costes sería un mundo sin decisiones significativas. Una vida sin responsabilidades no sería una vida de adulto…es la vida de un animal, de un niño o de un robot.

Nada es gratis. Russell Roberts (2001), “El corazón invisible: un romance liberal”.

Copia al teu bloc l’anterior text (pots fer un talla-i-enganxa si vols) i respon les següents qüestions:

• Per què l’economia és, segons el text, una manera de veure el món?
• Per cada vegada que prenem una decisió hem de tindre en compte el seu preu.
• Què vol dir l’autor amb “Nada es gratis”? Sortir al carrer encara és gratis, oi?
• L'autor no vol dir que tot tingui un preu, vol dir que si pren una decisió pot tindre unes conseqüencies per la nostra vida.
• Quina relació creus que existeix entre l’escassetat i el preu de les coses?
• La sensació de carència de recursos

B)

L’Obduli Bofarull ha pres la decisió de penjar els seus estudis a 4t de la ESO. Redacta un e-mail d’unes vint línies on, tot fent servir els conceptes exposats a classe (especialment el de cost d’oportunitat), provis de fer-lo canviar d’opinió i puja’l al teu bloc en forma de post.  

2. Defineix i afegeix al teu glossari els següents conceptes: cost d’oportunitat, cost irrecuperable, anàlisi marginal.

.- Cost d'oportunitat: És el valor, mesurat o no en diners, d'allò a que renuciem cada vegada que prenen una decisió.

.- Cost irrecuperable: Són aquells que pertanyen al passat i que, per tant, no haurien d'influir en les noves decisions.

.- Anàlisi marginal.- Sopesa els costos addicionals i els beneficis addicionals d'una decisió presa.

La necessitat d’escollir – Els incentius

Fryer y su equipo del EdLabs realizaron experimentos en varias ciudades americanas. En todos ellos había un grupo de colegios (el grupo tratado) en el que los chicos podían recibir una recompensa por hacer o conseguir algo, y otro grupo de colegios (el grupo de control) que no recibía recompensa. Ambos grupos de colegios eran evaluados al final del año y la diferencia entre grupos sirve para medir el efecto del "tratamiento".

En Dallas a los chicos (segundo de primaria) del grupo tratado se les daba 2$ por leer un libro (y se verificaba si lo hacían con un test de comprensión computerizado al acabar de leerlo), con un máximo de hasta 40 libros al año.

En Nueva York se trabajó con chicos de cuarto y séptimo (equivalente pues a nuestro primero de la ESO). Aquí se recompensaba (al grupo tratado) directamente por las notas en 10 tests estandarizados de matemáticas y lengua. Los de cuarto recibían 2.5 dólares por cada punto (sobre un total de 10) en cada examen. Podían ganar, pues, hasta 250 dólares en el curso. Para los de séptimo se doblaban las ganancias.

En Washington los estudiantes recibían puntos (…)  por asistencia y comportamiento y cada colegio escogía otros tres criterios con ayuda de los expertos de Edlabs. En particular, solían estar incluidos el llevar uniforme, hacer la tarea o los trabajos de clase. La recompensa media fue de 320 dólares y la máxima de 1300.

En Chicago los estudiantes eran de noveno (nuestro tercero de la ESO). Aquí se recompensaba (al grupo tratado) por las notas de clase en las cinco asignaturas troncales (matemáticas, lengua, ciencias naturales, ciencias sociales y educación física). Cada estudiantes recibía $50 cada A (sobresaliente), $35 por la B (notable), $20 por la C (bien), y $0 por la D (aprobado). Si un estudiante .suspendía un curso, no recibía nada por ninguna asignatura hasta que la aprobase y entonces recuperaba el dinero de las otras. La máxima ganancia era de 2000 dólares al año (la media fue de 695).

A todos los estudiantes de cada ciudad (tratados y de control) se les evaluó al final del año con un test estandarizado igual para todos, pero específico de cada ciudad.

(Antonio Cabrales. ¿Incentivos a la lectura o premios por las notas?: Los experimentos de Roland Fryer, Nada es Gratis, 03-05-2010)

1. Redacta un post explicant breument els experiments esmentats. Després, arrisca una  opinió sobre el resultat d’aquests experiments. Creus que van permetre assolir l’objectiu de millorar l’educació dels alumnes? Alguns més que d’altres? Per què?

Afegeix al teu glossari els termes Incentiu i Experiment

.-A tots els centres educatius es va oferir una recompensa econòmica per fer unes accions. Però la conducta dels estudiants es diferent en els centres quan es juga amb la recompesa i el càstig. Si vam aprendre millor els coneixements. No tot de la mateixa forma, quan treballem amb diferents incentius i un es negatiu la actitud es diferent.

La inseguretat de combinar diferents actuacions.

.- Incentiu: és allò que indueix una persona o agent a actuar d'una manera determinada. Pot ser tant una recompensa com un càstig.

L’estudi de l’economia – Macro i microeconomia

1. Indica si els següents llibres d’economia han estat escrits, al teu parer, per microeconomistes o per macroeconomistes:

“L’impacte de la crisi econòmica sobre les taxes d’atur a Espanya (2007-2015)”	Macroeconomia
“Youtubers: un sector en creixement”	Microeconomia
“Estudi sobre la superfície comercial a Catalunya”	Microeconomia
“Evolució de les cotitzacions socials 2017”	macroeconomia
“Recaptació fiscal i tipus impositius al primer trimestre de 2016”	Macroeconomia
“Estudi de la competència al sector de les telecomunicacions”	Microeconomia
“Un model predictiu dels preus dels actius immobiliaris”	Microeconomia
“IPC: un estudi de les diferències autonòmiques”	Macroeconomia

Quan ho tinguis clar, pots enganxar la taula a un nou post al teu bloc.  

2. Inclou al teu glossari els termes Teoria econòmica, macroeconomia i microeconomia

.- Teoria econòmica: Analitzar de manera racional el passat per predir el futur mitjançant tècniques metemàtiques i estadistiques.
.- Macroeconomia: Estudia el comportament global de l'economia com a resultat de la interació entre els agents economics.
.- Microeconomia: Se centra en elcomportament individual de famílies, empreses i sectorpúblic.

L’estudi de l’economia – Economia normativa I

Els alumnes de secundaria solen mostrar un gran sentit de la justícia. “Això és injust!”, es sent a l’aula cada cop que un alumne sent que està sent tractat injustament.

En alguns casos, però, el que és just o no és matèria opinable. Per exemple, la manera més justa d’avaluar als alumnes és...

1. Com fem fins ara: mitjançant els exàmens, proves i treballs, mirem d’esbrinar el grau de comprensió i/o aprenentatge dels diferents items presents al currículum de la matèria. Qui més sap de la matèria, millor nota.

2. També podríem premiar l’esforç. Alumnes que han dedicat hores i hores, que han redactat apunts, subratllat pàgines, realitzat centenars d’esquemes... mereixen la mateixa nota que un alumne que amb estar atent a classe ja en té prou?

3. Podríem mesurar la millora. Els alumnes que més han millorat, independentment del seu grau d’esforç i del nivell inicial i/o final de coneixements, obtindran més nota que els que –encara que assolint els mínims de la matèria- no han estat capaços de millorar.

4. També podríem fer servir l’aprovat general. Desprès de tot, tothom ha de suportar el profe el mateix nombre d’hores, aproximadament...

1. Redacta un post explicant quina és, i per què, la solució més justa en aquest cas.

 Per mi la opció correcta sería la a.-. Potser el dia de l'examen no van estudiar massa i no sabies algunes preguntes. Les feines en grup o individuals ajudan assolir coneixements. Hi ha persones que els nervis de un examen no li deixan expressar-se amb llibertat. Cada dia hem de treballar per aconseguir un resultat positiu i quan més ample siguin els criteris mijor per l'alumne.

2. Afegeix al teu glossari els termes Justícia, Equitat i Igualitarisme.

- Justicía:Qualitat o virtut d'actuar correctament o de donar a cadascú el que li correspon.
- Equitat:Tenir una cosa el mateix valor que un altr, tot i que és diferent.
Igualitarisme: Que té les mateixes caràcterístiques que una altra persona.

ECO4 U02 PRODUCCIÓ I CREIXEMENT

ACTIVITAT  1

Els factors de producció

En Bonifaci Bofarull Paperin ha muntat un negoci de menjar ràpid. És el llogataire d’un Truck Food, una furgoneta amb la que es desplaça a diferents events (festes majors de petites localitats, fires, exposicions, inauguracions...) i allà serveix a la seva clientela  suculents plats de cols de Brussel·les, una delicatessen.

Com que si fa no fa ha passat ja un any de l’inici de la seva activitat, el Bonifaci ha fet números i, segons sembla, la cosa ha anat així:

• Ha pagat 350 € cada mes al propietari del Food Truck, un rus malcarat i d’aspecte perillós anomenat Dmitri.
• Ha pagat 660 € mensuals al seu ajudant, Sacarino.
• Per tal d’adquirir els plats, gots, coberts i, evidentment, la deliciosa col, va haver de demanar diners a Feliciano, un amic. Aquest li va prestar 10.000 €, que ja ha retornat, juntament amb 1.000 € de més que el Feliciano va exigir per portar a terme l’operació.
• Ha gastat en els materials anteriors 12.000 € al llarg de l’any.
• Els ingressos totals del negoci al llarg de tot l’any han estat 36.780 €. Si sobra alguna cosa, és pel Bonifaci.

1. Redacta al bloc un post amb la foto d’un Truck Food i la resposta a les següents qüestions:

1. Fes números. Ha guanyat diners el Bonifaci? Molts? Sí. Ha guanyat 12660
2. Indica quins factors de producció reconeixes en el text.
3. Calcula quines rendes ha generat aquest negoci per cadascun dels personatges implicats. Assegura’t de designar-les pel seu nom.

2. Inclou al teu glossari els termes Factor de producció, Terra, Treball, Capital, Renda, Lloguer, Interès i Salari

- Factor producció:Cadascun dels elements que, combinats en unes proporcions determinades, permeten la producció de béns i serveis i possibiliten la percepció d’uns ingressos.

-Terra: Mitjà de producció no reproduïble que intervé en els diferents processos de producció en intensitat variable

-Treball:Activitat conscient de l’home orientada a obtenir els béns o mitjans per a satisfer les seves necessitats transformant la natura que l’envolta.

- CapitalConjunt de mitjans de producció —reals o monetaris— reproduïbles amb l’acció d’una unitat productiva i susceptibles d’originar una renda de període en període.

- Renda: Representa el valor o peu que es paga per la utilització

- Lloguer: Contracte d’arrendament pel qual hom cedeix a algú l’ús d’un bé (moble o immoble) o d’un servei per un temps determinat.

- Interès: :Guany que dóna a algú un capital que ha prestat o que hom li deu.

- Salari: Rendes rebudes pel treballador en contrapartida a la seva col·laboració al procés productiu.

ECO4 U02 LA PRODUCCIÓ I EL CREIXEMENT

ACTIVITAT 2

La frontera de possibilitats de producció

Els alumnes de 4t de l'ESO teniu el vostre temps força ocupat. En Bonifaci Bofarull Peraplana, per exemple, ha calculat que, traient hores de classe, trajectes d’anada i tornada, activitats extraescolars, més trajectes, les hores dedicades a la ingesta d’aliments, les hores de son, i algunes altres tasques, pot disposar lliurement de només 24 hores a al llarg de cada setmana.

Aquestes 24 hores pot repartir-les entre les seves dues grans passions: estudiar –el Bonifaci és un GRAN estudiant- o dedicarles al Clash of Grijanders – Land of Gromenauers Edition (en endavant, COGLOGE).

2

JUE-GA-ZO.

El Bonifaci –ja hem dit que és un gran estudiant, no?- ha calculat que cada quatre hores d’estudi que dediqui a la setmana li suposaran un excel·lent. Tanmateix, té observat que pujar de nivell al COGLOGE li exigeix una inversió de sis hores setmanals.

Redacta un post donant resposta a les següents qüestions:

1. Quants excel·lents obtindrà si dedica tot el seu temps a estudiar?
2. Quants nivells pujarà al COGLOGE si li dediqués tot el seu temps?
3. Dibuixa la FPP del Bonifaci, amb els excel·lents a l’eix horitzontal i els nivells del COGLOG al vertical.
4. Assenyala TRES maneres de repartir el temps disponible per assolir resultats eficients.
5. Quin és pel Bonifaci el cost d’oportunitat d’un excel·lent? I d’un nivell del COGLOGE?
6. Imagina que el Bonifaci aprèn a fer esquemes, de manera que ara aconseguir un excel·lent li costa només tres hores. Dibuixa la nova FPP.
7. Imagina ara que el Bonifaci s’esborra de la extraescolar de Cuina Vietnamita, i disposa de sis hores setmanals addicionals. Dibuixa la FPP resultant.

(Pots fer els dibuixos en paper, fer una foto i pujar-los al bloc)

ECO4 U03 MERCATS I EMPRESA

ACTIVITAT 4

EQUILIBRI DE MERCAT

L’equilibri de mercat és un concepte clau en economia.

Recordaràs la taula d’oferta i demanda d’apiticauns. És aquesta.

Preu dels apiticauns (€)	Quantitat demanada (per setmana)	Quantitat oferida (per setmana)
10	1.000	300
20	850	350
30	700	400
40	600	450
50	500	500
60	400	600
70	350	700
80	300	850
90	250	1000

1. Obre una nova entrada al bloc

1. Dibuixa les corbes d’oferta i demanda d’aquest mercat, però aquest cop LES DUES AL MATEIX GRÀFIC, i enganxa-les també al post. (Recorda: els preus, a l’eix vertical, les quantitats, a l’horitzontal)

2. Quin preu porta a l’equilibri del mercat d’apiticauns? En què consisteix aquest equilibri?

50

500

500

3. Com arribarà el mercat d’apiticauns fins aquest preu d’equilibri?

 Arriban a 500

2. Afegeix al glossari de la U03 els següents termes: equilibri de mercat, excés d’oferta, excés de demanda

• Equilibri de mercat: és un estat del món en el qual les forces econòmiques es troben equilibrades i en absència d'influències externes els valors de les variables econòmiques no canvien.

• Excés d’oferta: Quan en un Mercat la Quantitat oferta d'un bé, o el Servei, es major a la Quantitat demanda d'aquest

• Excés de demanda: La situació en què la quantitat demandada (demanda) d'un producte o servei excedeix a la quantitat oferta (oferta)

ECO4 U03 MERCATS I EMPRESA

ACTIVITAT 2

COSTOS I INGRESSOS

Aquesta taula indica les despeses principals del negoci de elaboració i venda d’entrepans de tonyina per intolerants a la lactosa d’en Guillem Peraplana Peraplana. Actualment el negoci el porta un treballador, en Ataulfo, i factura al voltant d’un miler d’entrepans setmanals, que es venen a un preu de 3€.

En Guillem Peraplana Peraplana,

famós entrepanaire

1. A la taula adjunta tens els ingressos i costos actuals del negoci. Calcula com variaria el seu resultat si aconseguís doblar la producció (vigila, perquè alguns costos son fixos i d’altres variables!) Quan ho tinguis, enganxa la taula a un nou post al teu bloc.

	Cost setmanal (1.000 entrepans)	Cost setmanal (2.000 entrepans)	Tipus de cost
Pa	100 €	200 €	Variable
Lloguer del local	450 €	900€	Fix
Tonyina	400 €	800€	Variable
Neteja diària	50 €	100€	Fix
Bossetes de paper (1 per entrepà)	50 €	100€	Fix
Salari treballador	800 €	1600€	Fix
Electricitat	30 €	60€	Variable
TOTAL DESPESES	1.880 €	2760€
TOTAL INGRESSOS	3.000 €	5260€
BENEFICI	1.120 €	2.500€

2. Quant li costa al Guillem, en promig, produir UN entrepà quan en produeix 1.000? I quan en produeix 2.000?
3. Com podríem mesurar la productivitat d’en Ataulfo? Calcula aquesta productivitat per quan produeix 1.000 entrepans i quan produeix 2.000.
4. Afegeix al glossari de la U03 els següents termes: cost fix, cost variable, ingressos i benefici empresarial

• Cost fix:Són aquells que no varien encara que canvï la quantitat produïda
• Cost Variable: Són aquells costos proporcionals al nombre d’unitats que es produeixen
• Ingresos: Són el valor monetari que reben les empreses per les vendes dels seus béns i serveis
• Benefici Empresarial: És la diferència entre els ingresos totals que obte de la venda dels seus de productes i els CT que gasta en la seva producció

ECO4 U03 MERCATS I EMPRESA

ACTIVITAT 3

OFERTA I DEMANDA

Un cop consultats els compradors i venedors d’Apiticauns del mercat de Santa Gudula, hem obtingut la següent informació sobre les quantitats que estarien disposats a comprar i vendre, respectivament, depenent del preu que marqui el mercat.

Apiticaun de doble nopuedorl

Hem resumit la informació obtinguda en aquesta taula:

Preu dels apiticauns(€)	Quantitat demanada (per setmana)	Quantitat oferida (per setmana)
10	1.000	300
20	850	350
30	700	400
40	600	450
50	500	500
60	400	600
70	350	700
80	300	850
90	250	1000

1. Obre una nova entrada al bloc

1. Fes servir la eina Retallar de Windows, i enganxa un jpg de la taula anterior.
2. Dibuixa les corbes d’oferta i demanda d’aquest mercat, per separat, i enganxa-les també al post. Podries fer servir un gràfic d’Excel! (Recorda: els preus, a l’eix vertical, les quantitats, a l’horitzontal)
3. Què creus que passarà en aquest mercat si el preu es situa en 30?

Els preus pugen ja que la demanda es superior a l'oferta.

,

4. Què creus que passarà si el preu es situa en 70?

Els preus baixen ja que la demanda és inferior a l'oferta.

2. Afegeix al glossari de la U03 els següents termes: oferta,  demanda

• Oferta: Des de la perspectiva de les empreses
• Demanda: Representa la perspectiva des del punt de vista dels sumidors

ECO4 U03 MERCATS I EMPRESA

ACTIVITAT 1

QUINA TECNOLOGIA FER SERVIR?

En Benet Bofarull fill està jugant al Clash of Grijanders. Està a punt d’aconseguir acabar el joc,  donat que ja ha aconseguit robar el Aguanapeich, conjurar l’Apiticaun i rescatar a la Princesa Caidita de les garres del villà principal, el Conde Mor.

Per finalitzar el joc només li resta construir un nombre suficient dels robots guerrers coneguts com Jarls. Per construir els Jarls cal combinar el treball dels Oompa Loompas amb la potència de les màquines Demachin.

Oompa Loompas

Existeixen diferents formes de combinar aquests dos elements per obtenir Jarls, explicats a la següent taula. Per tal d’obtenir la màxima puntuació, cal estalviar al màxim els recursos disponibles.

	Treball (Oompa Loompas)	Màquines (Demachins)	Robots Guerrers (Jarls)
Tecnologia A	100	5	500
Tecnologia B	90	5	500
Tecnologia C	90	5	600
Tecnologia D	60	10	600

1. Obre una nova entrada al bloc, i contesta les següents preguntes:

1. Entre la tecnologia A i la B, quina creus que serà preferible? Per què?

• La B perquè necessites menys treballadors i tens el mateixes nombre de màquines i produeixes el mateix nombre de robots.

2. Entre la tecnologia B i la C, quina creus que serà preferible? Per què?

• La C perquè amb el mateix nombre de treballadors i les mateixes màquines, produeix més robots.

3. Entre la tecnologia C i la D, quina trobes preferible? Per què?

• La D perquè la seva productivitat es més gran que la C.

4. Al mercat de Grijander pot adquirir-se una Demachin per 50 peces d’or. El lot de 10 Oompa Loompas costa 25 peces d’or. Com afecta això a la teva resposta anterior?
5. - La tecnologia C és millor ja que es efficcient economicament
6. Suposem que ens decidim per la tecnologia D. Calcula la productivitat del treball, i no oblidis especificar les unitats en que es mesura en aquest cas específic.

• 600(Jarls) : 60(Oompa Loompas) = 10 jarls/Oompa Loompa

2. Inicia el glossari de la U03 els següents termes: tecnologia, eficiència tècnica, eficiència econòmica, productivitat

• Eficiència tècnica: Una tecnologia és eficient quan utilitza la menor quantitat possible de recursos productius per obtenir una determinada quantitat de producció.

• Eficiència Ecònomica: És seleccionar la més de les tecnologies eficients o, si de cas, de les disponibles.

• Productivitat :És la mesura de l'eficiència de la producció. És una relació entre la quantitat de recursos utilitzats i els productes o serveis que se n'obtenen.